El que se m’escapava de Can Balsach

En el meu article de fa uns dies sobre el Ple municipal del mes de maig, deia que se m’escapava alguna cosa sobre la cessió de Can Balsach, perquè no entenia la insistència del PSC en posar-hi pals a les rodes si tots els informes jurídics i tècnics avalaven la cessió.

Ara ja sé que no era una, sinó vàries les coses que se m’escapaven.

La més flagrant és que el PSC, en aquell Ple, ja tenia coneixement al contingut de les denúncies contra el tinent d’alcalde de Territori i Sostenibilitat, Maties Serracant, i dues tècniques municipals. De fet, no només en tenia coneixement, sinó que el seu portaveu, Josep Ayuso –en nom del Grup municipal del PSC, no ho oblidem–, era el signant d’una de les denúncies, però no en va dir ni mitja paraula. I això és important, aquest és un element que exemplifica el respecte que té el Sr. Ayuso per les decisions del Ple, fins i tot les denuncia per via penal abans de què siguin adoptades. Això sí, sense fer esment a la seva denúncia –en el que si no mentida, segur que és mitja veritat–, es va atrevir a afirmar que el jutge tenia dubtes, un fet curiós si tenim en compte que en tot l’expedient judicial no hi ha ni una sola interlocutòria o escrit motivat, únicament les dues denúncies.

També va ser sorprenent que el PSC defensés com a al·legacions pròpies tres elements sobre els quals en realitat no havia al·legat, tot i donar-ho a entendre: la durada de la concessió, la seva gratuïtat i l’absència de pública concurrència, elements que com apuntava en el meu primer article, no són pas excepcionals en les concessions administratives. De fet, el que fa excepcional –insisteixo, excepcional–, l’expedient de Can Balsach a l’historial de cessions sabadellenques, és precisament l’extensió i la precisió de la justificació d’aquests aspectes, on s’explica tant que l’entitat ha d’invertir-hi 200.000 € com els càlculs que s’han fet per determinar el termini de 21 anys. De la mateixa manera que és excepcional que no es faci en un mateix Ple l’aprovació del Plec de clàusules i l’adjudicació, com ens tenia acostumats el PSC.

Ara, però, ja sabem que aquestes tres al·legacions les havia manllevat de la denúncia interposada per Maite Morao, amb qui s’observa una inquietant familiaritat a part de tenir en comú el fet d’estar imputats des del mes de març per la denúncia de Ca n’Alzina, després de 2 anys d’investigació, que inclouen un informe policial de 1000 pàgines i les declaracions de diferents testimonis que, al cap i a la fi, són els que els van incriminar.

Així doncs, això era la palla, el farciment, l’embolcall per fer el discurs més grandiloqüent. Però el veritable objectiu de Josep Ayuso i del Grup municipal del PSC era i és atacar directament al govern municipal amb l’excusa d’una presumpta prevaricació amb l’únic argument que no s’hagi fet una modificació de Pla General per canviar la qualificació d’ús d’esportiu a associatiu.

Si més no, això és el que el Sr. Ayuso ha dit públicament. Ho va dir al Ple i en un recent article, a la vegada que insistia una i altra vegada en afirmacions com aquestes: “el PSC manté la voluntat i el compromís de cedir la part nord de Can Balsach”, “reiterar la voluntat de cessió ferma i clara”, o “estem absoluta i radicalment a favor de la cessió dels espais a la part nord de Can Balsach al Tallaret”.

Doncs miri, potser que comenci a explicar tota la veritat. La seva veritable voluntat es posa de manifest de forma nítida a la denúncia penal presentada abans del Ple on afirma que el regidor Maties Serracant “actua con total connivencia con el Casal Popular de La Creu Alta El Tallaret” o que l’adjudicació “responde a afinidades de carácter político”.

Honestament, Sr. Ayuso, posi’s d’acord amb vostè mateix. O està d’acord en cedir Can Balsach a les entitats que conformen el Tallaret perquè desenvolupin el seu projecte per a la Creu Alta, o aquesta cessió és un exemple de connivència. Ha de triar, no s’amagui en un jutjat.

Aquest és l’estil de fer política del Grup municipal del PSC, avalat també per la Gestora del PSC que havia de portar un nou estil al partit, i amb qui lamentablement també s’han alineat el PP i CiU. I un cop més CiU ha perdut l’oportunitat de desmarcar-se del suport als hereus del bustisme.

2 de juny de 2016

Tot en ordre a Can Balsach

Per tercer cop en poc més d’un any va tornar al Ple municipal la proposta de cessió de Can Balsach al Casal El Tallaret.

El primer cop va ser el febrer de 2015 quan es va aprovar per unanimitat del Ple una moció que havien presentat conjuntament tots els grups municipals. Rellegint l’acta d’aquella sessió tot són elogis i paraules d’ànim i suport al projecte d’El Tallaret, una entitat que aplega l’AV de la Creu Alta, la Coordinadora Jove de la Creu Alta Llamps i Trons, l’Esplai la Branca, els Diables i Banyetes de la Creu Alta i els Gegants i Grallers de la Creu Alta.

El govern del PSC va recollir llavors el mandat del Ple i va començar a negociar els termes de la concessió, procés que a partir del mes de juliol va continuar el nou govern.

Així, al gener de 2016 es va portar al Ple l’aprovació inicial del Plec de Clàusules per a la concessió administrativa de Can Balsach i llavors van començar a sentir-se les veus discrepants, bàsicament del PSC, que juntament amb C’s es va abstenir amb l’argument de presentar al·legacions.

Arribem ja al Ple del passat dijous on es va aprovar definitivament el Plec de clàusules, després de desestimar les al·legacions presentades pel grup municipal del PSC. I alguna cosa se’m deu escapar, perquè no acabo d’entendre la insistència del PSC en posar pals a les rodes en un projecte que diuen defensar i que és un mandat democràtic del Ple.

Les seves al·legacions anaven en la línia de qüestionar la durada de la cessió, de 21 anys, del fet que sigui una concessió gratuïta, que no hi hagi pública concurrència i que no es canviï la qualificació urbanística d’ús esportiu del Pla General d’Ordenació de Sabadell.

Abans de res cal recordar que estem parlant d’un local abandonat, sense cap ús des del moment que va passar a ser de titularitat municipal i reivindicat des de fa gairebé 4 anys per les entitats del barri. Però sobretot, cal tenir en compte que el Casal El Tallaret, si finalment obté la concessió, haurà de fer una inversió que al dictamen del Ple es fixa en 200.000 €. Tenint en compte aquesta elevada quantitat, no s’acaba d’entendre el qüestionament de la durada de la concessió, perquè és evident que l’entitat haurà d’amortitzar aquesta inversió. Per posar un exemple ben clar, a quants anys es donaria avui dia una hipoteca de 200.000 €? De ben segur que a més de 21!

També crida l’atenció aquest qüestionament perquè, si mal no recordo, la darrera concessió de característiques molt similars que es va fer a la ciutat va ser al maig de 2012 en favor d’una entitat de cultura popular amb un termini de 30 anys prorrogable 10 més, és a dir, gairebé el doble del termini que es fixa ara. També es va fer de manera gratuïta, és a dir, sense requerir un cànon, i fent una aportació municipal de 40.000 €. El motiu? Donar un ús a un espai municipal abandonat a favor d’una entitat de la ciutat amb un projecte de convertir-lo en un local social. Exactament el mateix que passa ara amb Can Balsach.

Per últim, la qüestió de la qualificació d’ús. Certament Can Balsach està qualificat com a ús esportiu dominant –que no exclusiu–, però a l’extracte recollit al dictamen de l’informe del Cap de Servei de Planificació Urbanística de 5 d’abril, diu que només es cedeix el 12% de l’equipament i que l’ús associatiu és compatible amb l’esportiu, no contradictori. I suposem que el PSC no qüestiona els tècnics i tècniques municipals tal com ha demanat durant anys i panys a l’oposició quan ells eren govern.

En resum, si els informes tècnics avalen la cessió, si el Tinent d’alcalde de Territori i Sostenibilitat, Maties Serracant, i l’Alcalde de la ciutat, Juli Fernández, expressen al Ple municipal que després de fer totes les consultes administratives i jurídiques l’expedient conté tots els requisits, em pregunto quin motiu porta al PSC a voler paralitzar aquesta cessió. Ja dic jo que em sembla que se m’escapa alguna cosa.

O més d’una, potser, perquè tampoc sembla que hi hagi cap element perquè algú –es desconeix fins ara qui- interposés una denúncia al Jutjat d’Instrucció núm.2, de la qual el govern va informar fa pocs dies. Això sí, si bé altres portaveus van mostrar en les seves intervencions prudència sobre aquest fet, el portaveu del PSC, Josep Ayuso, no es va estar d’afirmar que el Jutjat té dubtes sobre si s’ha fet bé. Potser anava una mica lluny en les seves conclusions, tenint en compte que el Jutge encara no ha tingut temps material per examinar l’expedient.

En definitiva, el govern va mostrar novament la seva voluntat de transparència, el dictamen es va aprovar amb l’abstenció de CiU i PP, que demanaven que no es retirés aquest punt del Ple “per prudència”, sense tenir en compte que hi ha uns terminis per respondre les al·legacions, i de C’s, “per coherència amb el vot a l’aprovació inicial”, i el vot negatiu del PSC.

S’ha avançat una passa més, però les entitats de la Creu Alta no tenen encara concedit aquest local. El tema haurà de tornar novament al Ple quan correspongui per tal que es pugui fer efectiva la concessió definitiva al Tallaret.

28 de maig de 2016