No banalitzem l’Estil Bustos

He de dir que l'oposició té raó quan es queixa d'haver tingut poc temps per estudiar el pressupost, tot i que alguns tenen ben poca memòria, perquè el cert és que més o menys han tingut la documentació amb la mateixa antelació de sempre, que era entre 2 i 3 setmanes abans del Ple com a màxim. És obvi que això cal canviar-ho, perquè els grups municipals que realment tinguin voluntat de mirar-s'ho a fons disposin del temps necessari, però sobretot perquè tots hagin de fer l'esforç de bastir una crítica seriosa sobre el projecte de pressupost.

El regidor de Nova Economia, Albert Boada va entomar la crítica a la manca de temps i va convidar els grups a començar a fer propostes pel Pressupost 2017, perquè la seva intenció és començar-lo a treballar ja ben aviat, un cop estigui en marxa el que va qualificar com un “pressupost de reordenació”, és a dir, per posar ordre en el caos que va trobar el nou govern. També va assumir que gran part de la despesa ja està compromesa, però amb el marge que queda s'ha posat l'èmfasi en l'emergència social, tenir una ciutat digna i planificada i recuperar el lideratge des de la transparència.

Lamentablement els portaveus del PP, Esteban Gesa, i de CiU, Carles Rossinyol, van preferir banalitzar l'Estil Bustos assimilant-lo a un Estil Fernàndez, que segons ells implica manca de diàleg. No es poden dir coses com aquesta alegrement al Ple. No es pot confondre la crítica democràtica, plenament legítima, amb la trajectòria populista i delictiva de Manuel Bustos. L’Estil Bustos és clientelisme, amiguisme, és utilitzar l'Ajuntament i altres organismes per col·locar mig partit i mitja família. L’Estil Bustos compta ja amb una condemna en ferm i segurament en vindran més i seria molt d'agrair que els actuals representants polítics no caiguin en l'error de minimitzar-lo com un element més del discurs.

Per la seva part, el portaveu del PSC Josep Ayuso va parlar d'un presumpte “increment desmesurat de la pressió fiscal” i va arribar a acusar el govern municipal de fer enginyeria financera, que segons ell és “més vella que el caminar” i consisteix en inflar els ingressos per quadrar el pressupost. Es referia potser al que feia ell quan era regidor d'Economia? No, Sr. Ayuso, el nou govern no ha caigut en aquestes pràctiques, ha fet un esforç per calcular els ingressos reals a partir de la recaptació de 2015, perquè no té cap interès fer-se trampes al solitari.

Un altre element recurrent en les crítiques va ser confondre participació amb negociació de despatx. Si bé el govern ja va explicar que enguany no es podria fer un pressupost participatiu, perquè això requereix molt més temps del que teníem (recordem que la pròpia oposició ha qüestionat reiteradament no tenir pressupost a 1 de gener), els grups municipals han tingut l'oportunitat de preguntar i fer propostes en les comissions informatives i les entitats de la ciutat han pogut participar, com la resta de la ciutadania, a les sessions que s'han organitzat als districtes, per cert menyspreades pel PSC que va qualificar-les de “bolos”. Certament no hi ha hagut mercadeig de despatx, una pràctica habitual del govern anterior, el de l’Estil Bustos que alguns sembla que trobin a faltar, on els debats no es feien a les comissions informatives obertes a tots els grups municipals, sinó en reunions a porta tancada bàsicament entre el PSC i el PP i/o CiU. Poc importava a canvi de què, només importava assolir la majoria suficient.

Parlant d’herències

Les herències de l’etapa de govern del PSC van estar molt presents al Ple del mes de febrer, l’herència activa i la passiva.

L’activa, en referència a la Pista Coberta d’Atletisme, que la regidora d’esports Marisol Martínez, va recordar que costa a la ciutat més de 300.000 € anuals que es mengen un pressupost municipal que hauria d’estar destinat a promocionar l’esport de base i, sobretot, a facilitar que hi puguin accedir els infants amb menys recursos. En un intent poc reeixit de buscar contradiccions en el nou govern, el portaveu del PSC, Josep Ayuso, va etzibar, sense concretar, que algun grup que ara és al govern volia tancar aquesta instal·lació. Segurament el dard anava adreçat a l’Entesa per Sabadell, però era de curt abast, perquè el Sr. Ayuso deu recordar que l’Entesa mai no va plantejar tancar la Pista, sinó buscar el suport necessari perquè el finançament d’un equipament d’abast nacional no recaigués en la ciutadania de Sabadell, sinó en la Generalitat. I si no ho recorda, pot llegir l’acta del Ple municipal del 3  juliol de 2012 i li quedarà ben clar. Per cert, que la moció es va aprovar per unanimitat, però ni l’alcalde ni el regidor d’esports van ser capaços d’aconseguir en els anys següents ni un sol euro per finançar la Pista...

La passiva, perquè es va posar en evidència que el PSC, en els seus 16 anys de regnat, no va tenir cap interès per crear el Museu de la Indústria Tèxtil Llanera, el MITL. A la presentació de la moció de CiU –pràcticament idèntica a la que va presentar l’Entesa per Sabadell al Ple de 2010–, el portaveu Carles Rossinyol, va recordar que feia exactament 18 anys que el Ple municipal havia aprovat unànimement la creació del Museu Tèxtil. En aquest sentit, el regidor de Territori, Maties Serracant, va posar de manifest que aquest acord no es va respectar a l’etapa dels governs Bustos i fins i tot alguns dels elements que havien de formar part del MITL es van destinar a altres usos, com ara el Despatx Lluch o el Molí de Sant Oleguer. També va denunciar que el conjunt del Vapor Pissit no estigués protegit, protecció que ja va demanar l’Entesa per Sabadell a través d’una moció l’any 2010, que no es va aprovar pel vot contrari del PSC i l’abstenció del PP del sempre cooperant Jordi Soriano.

Tot i així, el regidor del PSC, Carles Bosch, que es postula per liderar el seu grup municipal, va afirmar, sense despentinar-se, que volen que el Museu Tèxtil es faci quant abans millor, i que es pot comptar amb el seu grup per fer-ho. Un cinisme comparable al de la seva companya Ana Carrasco, que en el debat de la moció a favor de l’educació pública va defensar una educació “que formi ciutadans crítics”, que és exactament el contrari del que el PSC ha volgut en aquests anys: ciutadans crítics, ciutadans que preguntin, que qüestionin, que proposin... Un partit que ha perseguit la dissidència, que ha aïllat les entitats crítiques i fins i tot ha trinxat el propi partit en pro del bustisme.

I aquesta és una altra herència que continua ben present, la del bustisme, amb la col·laboració de CiU, C’s i PP, que en comptes de marcar fronteres amb l’hereu Ayuso, continuen buscant l’oposició en bloc del tots contra el nou govern, fins i tot l’endemà de conèixer la ratificació pel Tribunal Suprem de la sentència que condemna Manuel Bustos i Paco Bustos per la peça de Montcada. Aquest bloc es va visualitzar en una moció surrealista que instava el govern a presentar el pressupost de l’any 2016 que, tal com va recordar l’alcalde, va ser presentada amb posterioritat a què els grups coneguessin el calendari de presentació i aprovació del Pressupost. Juli Fernández els va demanar la retirada de la moció, per innecessària, sabent que el 18 de març tindrà lloc l’aprovació inicial del pressupost, però els grups del PSC, CiU, C’s i el PP no la van retirar, deixant de manifest que l’objectiu no era tenir pressupost, sinó una excusa més per criticar el govern. De fet, el que més vaig trobar a faltar en aquest debat va ser que algú digués clarament que el més interessat en tenir pressupost i no dependre del corsé que implica un pressupost prorrogat és precisament el govern.

Sabadell, 27 de febrer de 2016

Desbloquejant la gestió municipal

L'any nou ha portat una nova dinàmica al Ple municipal per la superació de la tònica dels darrers mesos de votacions de l'oposició en bloc i per la consolidació del govern, que ara comença a dominar les formes i el fons dels assumptes municipals.

Malgrat la sensació inicial de dia de la marmota, pel retorn del punt de nomenament de director/a de Ràdio Sabadell 2 anys i mig després del primer intent fallit, aquest cop la suma de vots del govern i CiU va assolir els dos terços necessaris per aprovar la candidatura de Montse Pérez Creus.

Si bé alguns grups de l'oposició van reclamar que es tornés a iniciar el procés de tria i Josep Ayuso va parlar en un primer moment de “frau democràtic”, cosa que va haver de matisar a la segona ronda atrapat pel fet que el dictamen era el mateix que havia impulsat el PSC l'any 2013, el regidor d'Eines comunicatives, Miquel Soler, va defensar la necessitat de trencar quant abans millor amb la provisionalitat de la situació de l'emissora. Cal recordar en aquest sentit, que el procés que es va dur a terme el 2012 va ser amb convocatòria pública i va rebre 15 sol·licituds, de les quals, després d'una fase de presentació de projectes, es van posar a votació al ple les dues propostes que van comptar amb més recolzament per part del Consell Assessor i Consultiu de la Ràdio: la de Manolo Garrido, que llavors va obtenir els vots del PSC i el PP, i la de Montse Pérez, que va sumar els vots de CiU, l'Entesa per Sabadell, ICV i EUiA.

El regidor de la Crida per Sabadell, Albert Boada, que va formar part del procés de selecció com a membre del Consell assessor i consultiu, va recordar que els candidats que finalment van arribar a la votació del Ple representaven dos models de ràdio diferents: un era la continuïtat del bustisme i del control polític de la Ràdio –i de fet ni tan sols tenia titulació–, l’altre un projecte professional pel fet que no era la candidata de ningú, sinó la que tenia el millor currículum sobre la taula.

Finalment s'ha trencat el bloqueig, Ràdio Sabadell comença una nova etapa amb una direcció que té l'encàrrec de desterrar el partidisme i apostar per una ràdio plural després de 16 anys de control per part del govern del PSC que fins i tot quan no va poder imposar el seu candidat, va continuar exercint aquest control dotant Manolo Garrido de competències que eren pròpies de la direcció.

Però el Ple també va desbloquejar un altre tema important heretat de l'anterior mandat: la cessió d'una part de Can Balsach al Casal El Tallaret, que ja va ser objecte d'una moció que es va aprovar per unanimitat ara fa un any, però que no era fàcil de materialitzar perquè calia buscar un termini de concessió que fes possible la inversió de 200.000 € que hi haurà de fer l'entitat creaultenca.

Sorprenentment, malgrat tots els grups van assegurar que els hi semblava positiva la cessió i la major part van recordar que el compromís provenia d'una moció, al portaveu de CiU, Carles Rossinyol, el va trair el subconscient quan la va qualificar de “regal de nassos” i el portaveu del PSC, Josep Ayuso, va qüestionar les condicions del plec de clàusules i en un exemple del cinisme més autèntic va acusar el govern de fer una concessió directa, sense fer un concurs públic, que qualsevol podria pensar erròniament que era el que havia fet el govern del PSC durant 16 anys. I aquí podríem recordar unes quantes concessions directes i més aviat opaques. En qualsevol cas, el tinent d'alcalde d'Urbanisme, Maties Serracant, que va animar el PSC a presentar al·legacions si ho considerava convenient, va clarificar que aquest espai ha estat buit i abandonat durant dècades i hi ha hagut una única proposta per donar-li ús, que prové d'una àmplia reivindicació del barri aglutinada en el Casal El Tallaret. També va recordar a Rossinyol que aquesta cessió tindrà un important cost per l'entitat, que a més de posar-hi treball i esforços, hi haurà de destinar molts diners.

Finalment, la cessió es va aprovar amb l’abstenció del PSC i C’s i el vot afirmatiu de la resta de grups municipals, inclosa CiU que no es devia atrevir a votar en contra d'aquest “regal” per por al seu propi electorat.

1 de febrer de 2016

Funerària, concretem les dades

El passat dia 23 el Sr. Xavier Pons Torra, gerent de l’empresa Torra S.A., en un to un punt crispat per un article meu d’uns dies abans, intentava desacreditar la meva afirmació sobre els incompliments que havia fet la seva empresa en dues concessions municipals.

Tanmateix, el meu article es basava en dades objectives, que formen part d’actes administratius i que ara exposaré perquè els lectors i lectores puguin treure les seves pròpies conclusions davant de les paraules del Sr.Torra que m’acusava de fer “dues afirmacions falses: que presta serveis no autoritzats per l’Ajuntament i que no ha realitzat les inversions compromeses”.

Òbviament el Sr. Torra fa trampa, perquè en el meu article jo afirmava que Torra havia fet aquests dos incompliments en el passat i en cap cas parlava d’incompliments actuals, que desconec per complet si encara s’estan produint.

En primer lloc, em referia a l’expedient per a la regularització de serveis amb caràcter complementari que va iniciar la Regidora de Salut de l’encara govern del PSC en data 12 de març de 2014, mitjançant el decret 2530, i que es va resoldre en el ple municipal del 7 d’octubre de 2014 un cop es va comprovar que l’únic servei que havia estat regularitzat era el de venda de flors, malgrat els articles 49 i 54 del Plec de condicions que regia la concessió especificaven que calia l’autorització expressa de l’Ajuntament en cas de prestació de serveis complementaris.

Per tant, els serveis complementaris prestats durant 25 anys, des de 1989 fins 2014, haurien hagut d’estar sotmesos a un cànon de l’1,5%, diners que en la meva opinió s’haurien hagut de reclamar a la concessionària mitjançant un expedient de reclamació, que ignoro si la regidora del PSC va tramitar tal com consta a l’acta que va dir al Ple municipal del 7 d’octubre de 2014.

I en aquest sentit, en l’única cosa que he de donar la raó al Sr. Torra és en el fet que el govern municipal també va tenir una responsabilitat important en aquest incompliment, atès que si bé la concessionària tenia l’obligació de comunicar-ho a l’Ajuntament per a la seva acceptació, és innegable que l’Administració municipal hauria hagut de fer el seguiment adequat de la concessió per detectar l’existència de serveis complementaris.

En segon lloc, al meu article afirmava que la concessionària havia incomplert els compromisos d’inversió que determinava el plec de clàusules de la concessió del Cementiri municipal, perquè els anys 2010 i 2011 haurien hagut d’invertir 4,5 milions d’euros i no ho van fer fins el 2012 i 2013 quan van dedicar-hi menys de 3 milions.

Concretant una mica les dades, d’acord amb els plecs, que no oblidem que en definitiva són el contracte que té la concessionària, en el bienni 2010-2011, Torra havia d’executar obres per valor de 4.569.611,61 € en els següents conceptes: rehabilitació de la capella, pavimentació i millora d’elements urbans, configuració del vial interior, zona d’aparcament i anul·lació de la carretera interior.

De tot això, en data 3 d’abril de 2013, segon afirmava el Tinent d’alcalde de Presidència i Serveis a les Persones en resposta a una petició que jo li havia adreçat uns dies abans, únicament s’havien executat durant els anys 2010 i 2011 els treballs previs d’execució de les bases del camí principal per un valor total de 91.715,77 €, que no es van liquidar fins el febrer de 2013. És a dir, segons la informació oficial facilitada en el seu moment pel govern municipal, Torra va executar durant els anys  2010 i 2011 tan sols el 2% de la inversió prevista per a aquest bienni.

D’altra banda, segons la informació facilitada en la mateixa comunicació i per la regidora de Salut al ple municipal del 3 de desembre de 2013, durant els anys 2012 i 2013 es van executar 22.000 € per rehabilitar la capella, 588.351 € per la pavimentació i millora dels elements urbans del cementiri, 558.313 € en concepte de reordenació de la carretera del mig i construcció de nous nínxols, 245.493 € més per a una altra fase de nínxols i 1.388.615 € per a l’aparcament. Aquestes obres, que s’haurien hagut d’executar en la seva totalitat al bienni 2010-2011 sumen 2.802.772 €.

Aquesta és la realitat de les xifres, totes provinents d’informació oficial. Ara, qui vulgui, que tregui les seves pròpies conclusions.

24 de gener de 2016