divendres, 16 de març del 2012

Per un 8 de març amb molt cafeïna

Ja fa anys que trobo a faltar esperit reivindicatiu a la commemoració del 8 de març a Sabadell, però aquest any més encara. I això per què? Per què hi ha una certa rutina de fer actes perquè toca, però sense substància?
 Enguany no s'ha pogut aprovar un manifest unitari dels grups amb representació a l'Ajuntament, ni tan sols s'ha fet aquest esforç. Puc explicar que en nom de l'Entesa per Sabadell vaig manifestar que ens semblava irrenunciable fer referència a dos aspectes: 1) El 2012 ha començat amb molts casos de violència de gènere i un bon grapat han acabat en assassinat. 2) El 2012 és un any de crisi en què es posa de manifest nítidament la feminització de la pobresa.

Què fa la institució davant d'aquestes dues realitats tan dures i amb la perspectiva d'un 8 de març? Discursos buits. Un manifest descafeïnat i genèric que ni tan sols parla de violència de gènere. On  han quedat els valors dels que tant ens parla el govern municipal? On els manifestos feministes? Quin espai tenen les entitats feministes (a no confondre amb les entitats de dones) a l'acte central?

La institució s'ha apropiat del 8 de març i l'ha buidat de contingut i de radicalitat. Ja no es pot parlar d'avortament (seria polèmic) ni de maltractaments (diuen que per això ja hi ha el 25 de novembre), ni de feminització de la pobresa (només de crisi)... El manifest parla del lideratge de les dones, de la necessitat de compromís dels homes, de construir el futur junts i altres fórmules vagues...

La institució deixa de banda la reivindicació i arriba al punt de fer llegir una de les més reconegudes feministes, la Verena Stolcke, un document neutre, buit, que no diu absolutament res.
Definitivament, a aquest 8 de març li sobra sucre i li manca molta cafeïna!