Quan el PSC para taula

Les 9:33, faig 3 minuts tard a la Comissió Informativa de Serveis Personals. La porta està tancada, penso que avui són excepcionalment puntuals. Mentre m'hi assec veig que van pel sisè punt de l'ordre del dia. Faig una ullada a la sala per identificar tots els assistents i prenc consciència de què no hi ha cap altre representant de l'oposició. M'indigno, han començat la reunió sense cap altre grup municipal a banda del govern! Espero al torn de precs i preguntes, faig constar la desconsideració que suposa començar la reunió sense la presència de cap regidor/a de l'oposició, se suposa que les comissions informatives són precisament per informar l'oposició. El tinent d'alcalde que presideix, Josep Ayuso, diu que hi havia quòrum (quòrum de govern, és clar!) i han començat. M'indigno encara més. Durant quatre anys m'he fet un fart d'esperar per tenir quòrum, he assistit al 90% de comissions informatives d'aquesta àrea i sempre sóc puntual. Em sembla que avui ha anat tot massa ràpid. Examino amb lupa l'ordre del dia buscant una explicació, intentant entendre les presses, potser hi havia algun punt conflictiu i volien fer via? Aparentment no. Aleshores, és únicament menyspreu, desconsideració, mala educació. Marca de la casa!

Quadern, un exemple de dignitat

A Sabadell cada cop passen coses més greus. Direu que el mateix passa a tot arreu, però el cert és que aquí ens haurien de donar un premi als més pressionadors. Aquest sí que se'l mereixen l'alcalde i el seu sèquit.

Ja fa anys que passen coses, que la ciutat està segrestada, les entitats pateixen tot tipus de pressions i amenaces més o menys velades i fins i tot sembla que la llibertat de premsa fa vacances.

Ara, però, la proximitat de les eleccions ha intensificat aquesta pressió. Per una banda en forma d'insistent invitació a les entitats de la ciutat per assistir a les trobades organitzades per un grup pressumptament independent que convida l'alcalde a explicar les seves propostes. Han estat els propis regidors del PSC, que també deuen formar part d'aquest emergent col·lectiu ciutadà tan altruïsta, els que han trucat als presidents o altres membres de les entitats per instar-los a assistir.

Però la cirereta ha estat la notícia de la dimissió del consell de redacció de la revista Quadern, fruit de les pressions per col·locar-hi una entrevista a l'alcalde, que no s'adequava a la línia de la revista i que va ser imposada, forçada, sense el coneixement previ del consell. Mai a la llarga història de Quadern no hi havia hagut una intromissió semblant, mai no havia calgut una resposta d'extrema dignitat: la dimissió massiva, una acció valenta i radical que contesta èticament el que no té cap mena de justificació: l'abús de poder.