L'aposta municipalista: per què fem el pas a la política local?

Aquest és el títol d'un article que recull la meva intervenció en les jornades "Construint municipi des dels moviments socials. L'aposta municipalista del teixit ciutadà 30 anys després de les primeres eleccions locals", que les Candidatures Alternatives del Vallès, amb el lideratge valent de l'Altraveu, van celebrar a Castellar del Vallès l'abril de 2009.

Deia llavors que la pregunta que en feien, per què fem el pas a la política local, tenia una primera resposta que per mi era evident: que els motius són bàsicament els mateixos que ens han portat a treballar en el món associatiu en diferents tipus d'entitat: veïnal, estudiantil, ecologista... Que els meus motius són l'aspiració a millorar la qualitat de vida i els serveis, la reivindicació d'un determinat model social i urbanístic, la indignació davant de la manera de fer dels que ens governen i la voluntat de denunciar tot el que no ens agrada i, sobretot, d'oferir alternatives.

Així comença el meu article a la publicació que recull tot el que es va dir en aquelles jornades, una publicació que, entre altres coses, serveix per fer entrar les CAV a les biblioteques i trencar així un buit que no feia justícia als pioners del 79, el COP de Ripollet, ni a totes les candidatures que han anat sorgint en els darrers quinze anys al Vallès i que han demostrat que és possible una altra manera de fer política.

Manipulació

Que els instruments de participació ciutadana són absolutament inoperants i ineficaços a Sabadell és una realitat prou coneguda. Una inoperància que és deliberada, que respon a l'objectiu d'utilitzar els consells sectorials i altres organismes com a espai de legitimació de la política del govern municipal i no pas com a marc per al diàleg i la deliberació. Així, les reunions dels consells de districte, per exemple, esdevenen una mena de cinema en què el govern explica presentacions powerpoint i les entitats hi assisteixen com a mers espectadors. No s'espera altra cosa de la seva presència.

Ara bé, hi ha vegades que fins i tot es traspassa aquesta ratlla de la inoperància i s'entra en un terreny molt més fosc, el del xantatge a les entitats, que han de triar entre signar una declaració a favor del Quart Cinturó i continuar així en la llista dels bons, o bé no signar-la i veure el seu nom en una llista negra.

Aquesta ratlla s'ha traspassat aquesta darrers dies de manera barroera, pressionant les entitats de la ciutat per tal que donessin suport a una declaració escrita des d'alcaldia, sense cap tipus de debat previ, que no recull les diferents sensibilitats representades al consistori ni al teixit social, una declaració que el PSC no s'ha atrevit a portar al ple municipal per tal que fos debatuda públicament.

L'alcalde no les deu tenir totes quan ha de recórrer a estratagemes d'aquest tipus per aconseguir suports.

El canvi real?

Cada cop que veig el candidat Montilla en alguna imatge de la seva precampanya amb el lema "El canvi real" penso que deu estar molt mal assessorat. No dec ser la primera ni l'última que pensa que és un lema del tot desencertat per a un senyor que actualment és el president de la Generalitat. És a dir, és -simplificant una mica, no m'ho tingueu en compte- qui té a les seves mans la possibilitat de canviar (o no) les coses. I de canviar-les en un sentit o en un altre.

Perquè, a veure, què és el canvi? És bo el canvi? Sens dubte, en el context electoral, el concepte "canvi" és interpretat com a positiu. Aquesta és l'única cosa que pot explicar l'obsessió dels assessors del candidat Montilla per estendre pel territori la imatge del canvi. Però, pot ser precisament l'opció que representa continuïtat la que es vesteixi de canvi?

Consorci Òpera: l'art de signar convenis que no diuen res

El passat dimarts el ple municipal va aprovar inicialment el conveni i els estatuts del nou Consorci Òpera a Catalunya, un acord que l'endemà ja es va escenificar amb l'acte de signatura protagonitzat pel Conseller Joan Manuel Tresserras i l'alcalde Manuel Bustos.

El nou consorci, que reconeix el paper històric que ha jugat la producció operística a Sabadell, té com a objectiu desenvolupar el Centre de Producció Territorial Òpera a Catalunya. M'inquieta terriblement, però, l'article 10 del conveni, que, sota el títol "Adscripció de recursos", es refereix únicament als "mitjans humans, físics i tècnics" de l'Ajuntament, però no contempla que la Generalitat hi aporti cap tipus de recurs.

Això sí, les fotos ja estan fetes i s'han generat uns quants titulars triomfalistes. S'ha publicat que ara "el pressupost està garantit" o que "això suposarà estabilitat econòmica". A mi que em perdonin, jo no veig per enlloc ni pressupost ni estabilitat. Deu haver molts compromisos verbals d'un govern que, d'altra banda, ja té les maletes mig fetes, perquè d'escrits no n'hi ha cap. Només un conveni de dues pàgines i contingut escàs. Si això és el que garanteix el futur de l'òpera a Catalunya, malament rai!

La Mirna i tota la gent que treballa per l'òpera a Sabadell es mereixen alguna cosa més.